Els 5 llocs de les Terres de l’Ebre on tornaré aquest estiu.

Als que ens agrada viatjar, davant la perspectiva d’haver de passar un estiu de “staycation”, a hores d’ara ja hem passat una bona estona d’aquestes llargues hores confinats a casa fent una repassada mental aquests dies dels llocs que coneixem i que no podem esperar més a poder-hi tornar. No és menys cert que els perfils d’Instagram i Facebook ben cuidats d’aquests llocs, recordant-nos sovint que ho estan preparant tot, també ajuden.

I ara que les Terres de l’Ebre no fan més que sortir al mapa de Catalunya com un dels llocs de Catalunya on la Covid19 ha tingut menys incidencia, segur que més d’algú està fent ja plans per venir. Pensant amb aquests possibles futurs visitants, si busqueu idees d’on es pot anar, aquí teniu els meus top 5 de les Terres de l’Ebre, sense cap ordre de preferència en particular. No són llocs del tot desconeguts, però sí que no solen sortir a les principals guies de viatge. I no són tots els que conec, però sí els cinc llocs on gairebé segur que hi aniré tan aviat com obrin i em deixin anar.

El càmping Port Massaluca. “El darrer racó de les Terres de l’Ebre”, és així com m’agrada anomenar aquest càmping situat en l’únic punt de la Terra Alta que toca el riu Ebre, tot i que tècnicament és el darrer tram del Matarranya abans d’arribar al pantà de Riba-Roja del riu Ebre. Per a mi és com un tros del sud de França (El Tarn, la Dordonya) trasplantat a les Terres de l’Ebre.

Arribar-hi és part de l’aventura, tot i estar al terme de la Pobla de Massaluca, està més a prop de Faió, a la franja aragonesa, que de cap altre lloc. I, de fet, el càmping està més a prop de Lleida que de Tortosa, és per això potser que és un lloc tan poc conegut però tan apreciat pels que l’hem visitat i gaudit dels seus encants. De fet, molts dels seus clients solen ser pescadors vinguts des de tota Europa per pescar els silurs que viuen sota les aigües del pantà.

Us podeu quedar a dormir allà, que per això és un càmping, però per a mi el seu encant està en el seu bar situat just al costat de l’aigua del riu on t’hi pots capbussar directament des de la seva terrassa. Si no sou prou valents també us llogaran allà mateix una piragua per descobrir l’entorn des de dalt de l’aigua.

El xiringuito dels kitesurfers a la platja del Trabucador.Desconec com està la platja del Trabucador després del temporal Glòria, però si aquest estiu es pot arribar fins l’entrada de la gran llengua de sorra de l’extrem meridional del Delta de l’Ebre no tingueu cap dubte que aquest és un dels llocs on a mi m’hi trobareu sovint. On podem viatjar mentalment des d’aquí? Sense cap mena de dubte a Tarifa o qualsevol altra platja de Cadis.

Gestionat per una empresa d’esports aquàtics, aquest lloc es coneix com a “The Looper Bar”, tot i que, pel que sembla, enguany han fet una operació de rebranding i passaran a dir-se “Flamingo Beach Bar”.

Tinc ganes d’anar-hi, perquè, independentment del bon rotllo que s’hi respira, aquest lloc, per la seva orientació geogràfica cap a l’oest, és un dels pocs de Catalunya on pots veure la posta de sol amb el reflexe del mateix sobre el mar mentre es posa darrera la serra del Montsià.

La Subhasta de l’Estany a l’Ametlla de Mar. Com és que aquest racó de Mediterrani encara no ha sortit a cap dels anuncis estiuencs d’una famosa marca cervesera? Al costat de l’antic port natural de la Cala es troba la delegació del restaurant la Subhasta de l’Ametlla de Mar.

El fil musical és de lo milloret que sentireu per les Terres de l’Ebre a l’estiu, està entre uns pins i el mar fora del nucli urbà, la decoració et recorda als xiringuitos més autèntics de Formentera i la cuina va des del tradicional suquet, arròs i sardines a la brasa fins les diferents maneres que es pot cuinar el producte estrella de l’Ametlla de Mar, la tonyina roja.

Mediterrani a tope, un lloc on t’hi podries passar tot l’estiu si no fos perquè els altres quatre llocs d’aquesta llista també s’ho valen.

El Buda Mar Beach Club a la platja de Migjorn del Delta de l’Ebre. “La NATURA en majúscules” és la millor manera de definir aquest racó de món. Arribar fins aquí, com a d’altres indrets de la llista, és part del seu al·licient. Si els altres llocs us porten a França, Tarifa o Formentera aquí esteu 100% a un lloc incomparable que es diu “Delta de l’Ebre”.

Situat al costat d’una sortida del riu Ebre al mar Mediterrani, ara tancada per una llengua de sorra que us permet accedir a l’illa de Buda, illa que dóna nom al bar, per arribar fins aquí haureu de passar pel mig d’infinits camps d’arròs verdejant a banda i banda fins que arribareu a una platja salvatge on el Buda Mar és l’únic rastre de civilització a molts quilòmetres a la rodona.

Ni cases, ni urbanitzacions, ni wifi, només unes quantes furgos d’aventurers vinguts de tota Europa buscant el mateix que vosaltres, sol, mar, vent, i el marisc i vins que us poden servir. I per abans i després poseu-vos a caminar resseguint la línia de la costa, sensació d’infinit, al nord i al sud, benvinguts al distanciament social practicat de la millor manera possible.

L’estació de Benifallet. Tots els bars de les antigues estacions de la via verda de les Terres de l’Ebre, des de l’estació d’Aldover fins a l’antiga locomotora convertida en bar de l’estació de Bot, tenen el seu encant i mereixen una visita per a qui transiti a peu o en bici per aquesta via.

Però el de Benifallet és el que saps que sempre està allà, fins i tot en temporada baixa. A més, el seu encant resideix no només en els seus esmorzars de forquilla, que també, sinó principalment en el fet d’estar al mig de la natura, rodejat de pins, sense cap poble al voltant. Benifallet està a cinc quilòmetres.

Suma-li a n’això les grans hamaques que pengen dels seus porxos, donant-li un aire nòrdic en un entorn de bosc mediterrani, i el fet que no hi hagi gaire cobertura de mòbil, un viatge mental als bars que hi ha al mig dels boscos del nord d’Europa amb el bon clima assegurat del Mediterrani. Suma-li finalment que us podeu quedar a dormir i els seus concerts a la fresca les nits de ple estiu i ja heu trobat un racó digne de veure i viure.

Hi ha altres racons que m’agraden, i que són únics i singulars de les Terres de l’Ebre. Pregunteu-me per les muscleres de les badies del Delta al mig del mar, pels bars a la vora del riu a Móra d’Ebre, Deltebre o Sant Jaume d’Enveja, pels vaixells tradicionals que et posen vermut mentre naveguen pel riu, pels restaurants de muntanya a la part més alta del Parc Natural dels Ports i els seus plats de carn a la brasa o pels bars de poble de la Terra Alta on et serveixen una sèpia a la planxa amb vi del terreny que et treu l’hipo.

Però de moment amb aquests cinc ja teniu per començar a fer un tastet.

 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s