El passat dissabte 10 de desembre vaig acabar a Calonge (Baix Empordà) la gira de presentacions del meu llibre, “La Via Bàltica. El somni d’Estònia, Letònia i Lituània de viure a l’Europa democràtica”, una gira que havia començat el 23 de setembre a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
Ha estat un viatge llarg per tot Catalunya i Andorra, no només en el sentit geogràfic, sinó també pels aprenentatges que m’emporto, ja que, al fet d’organitzar presentacions de llibres, calia sumar-hi els anys previs redactant el llibre i en paral·lel buscant una editorial interessada en publicar el meu document, una tasca de la qual al final se n’ha ocupat l’editorial Saldonar en el meu cas.
En total he participat en onze presentacions de llibre on jo era l’únic autor que hi participava, i en tres fires literàries, on presentava el llibre juntament amb altres autors. I a això cal sumar-hi 11 entrevistes en diferents mitjans de comunicació durant aquest període de temps, i un article promocional escrit per mi prèviament en anglès.
Al final d’aquesta publicació, a l’annex, detallo, la relació de llocs on he presentat i els mitjans pels quals he donat entrevistes, així com també altres mitjans que han publicat notícies sobre el meu llibre. Tot plegat ho explico per contextualitzar un camí que ha estat llarg, però també intens, sobretot durant aquests dos mesos i dues setmanes. D’aquest camí en trec els següents ensenyaments que comparteixo amb tots vosaltres.
Sobre el procés d’escriure el llibre
1. Vols escriure un llibre de no ficció? Dos consells clau.
Escriure un llibre dona molta feina. Jo m’he estat dos anys llargs, des del 2019 al 2021, redactant el meu, a més del temps que he dedicat a recollir la informació amb el qual he alimentat el llibre, ja sigui sobre el terreny, visitant els països bàltics, o bé investigant amb fonts obertes per internet i consultant altres llibres.
Escriviu sobre una temàtica que us apassiona
Primer consell a l’hora de decidir escriure un llibre.
És important que aquesta feina es pugui publicar i tingui lectors. Crec que els trobareu si es donen dues condicions importants:
- Escriviu sobre una temàtica que us apassiona
- Escriviu sobre una temàtica sobre el qual hi ha molt poc escrit.
Després ja trobareu els lectors, però si us heu de posar a escriure almenys passeu-vos-ho bé amb la primera condició, i assegureu-vos un cert interès amb la segona. Es pot escriure sobre una temàtica de la qual escriu tothom, com, per exemple, la invasió russa d’Ucraïna? És clar, però penseu que us haureu de donar pressa ja que és un tema d’actualitat i que haureu de destacar aportant quelcom que els altres escriptors no hagin dit.
2. No més de 80.000 paraules.
Un llibre molt excepcionalment superarà les 300 pàgines, si arribeu a aquest límit és que realment teniu molt a explicar i aneu a dedicar-hi molt de temps.
En tot cas no supereu mai les 80.000 paraules ja que llavors us esteu anant més enllà d’aquestes 300 pàgines, i quan presenteu el manuscrit a l’editor segurament us dirà que heu de pensar en retallar, com de fet em va passar a mi ja que desconeixia aquest límit.
3. Marca’t un calendari per escriure. Enregistra el temps dedicat i les paraules escrites cada dia.
Escriure un llibre llarg és una feina molt metòdica. Si vols acabar en un temps determinat i que no s’allargui massa ni es quedi al calaix el meu consell és que et fixis un calendari dels dies que podràs escriure i les hores que hi podràs dedicar.
I cada dia anotis les paraules que has escrit i el temps efectiu dedicat, per tant de fer un seguiment per veure si estàs seguint el ritme o no. I si és que no llavors hauràs de detectar què t’impedeix avançar.
Sobre el procés de trobar una editorial que et publiqui
4. Investiga el mercat editorial.
Molts escriptors novells no tenim una editorial que coneguem a la qual oferir els nostres manuscrits per publicar. I enviar manuscrits a editorials, sense conèixer a ningú allí pot ser molt frustrant, et poden respondre amb negatives al cap d’unes setmanes, et poden demanar que facis un crowdfunding per finançar el llibre (Sí! Això passa!) o, el que passa més sovint, et poden ignorar i no respondre mai.
Per tal d’assegurar que el teu llibre tindrà un mínim interès intenta esbrinar quin és el mercat editorial i a qui pot interessar un llibre com el teu, esbrina el calendari de fires de llibres al teu territori, allí estan totes les editorials agrupades i podràs parlar amb els editors cara a cara. Ningú et prometrà res, però almenys sabràs què has d’escriure per tenir una certa probabilitat que et facin cas. I tingues present que molt probablement, com a escriptor novell, ningú et donarà un sí definitiu sense veure el manuscrit molt avançat.
5. Valora els pros i contres d’autopublicar-te.
Si publicar amb una editorial sembla impossible, sempre tens l’opció d’autopublicar-te, almenys podràs regalar el teu llibre a qui consideris que li pot agradar llegir-te.
Els inconvenients? Ningú et revisarà l’estil amb el que has escrit i hauràs de pagar per la publicació de cada llibre, de la teva butxaca, tot i que no solen ser imports molt elevats.
A la foto, amb l’Emigdi Subirats de l’ajuntament de Campredó.
Què t’ofereix, a més, publicar amb una editorial? Arribaràs a les llibreries, tot i que durant un període de temps limitat, que pot anar d’un parell de setmanes a uns quants mesos. I si l’editorial té bons contactes amb la premsa aconseguiràs difusió mediàtica per promocionar el teu llibre.
Sobre la presentació del llibre
6. Menys és més.
Un cop publicat el llibre, i amb la feina que t’haurà donat, estaràs pensant en fer tantes presentacions com sigui possible.
Error.
Pensa que el mercat del llibre, a Catalunya i arreu d’Europa, està cada cop més limitat. En general es llegeix menys i als joves, crescuts en entorns digitals, difícilment els interessarà el teu producte. Tot plegat farà que en molts llocs on vagis ben just es presenten unes cinc persones, i a vegades ni això. També cal tenir present que si has fet ja una presentació en una ciutat, per molt gran que sigui, penso en Barcelona, segurament una segona no et generarà ni de bon tros la mateixa expectació que la primera.
Ningú assegura que en tornis a tenir si fas una presentació a una altra llibreria.
Això sí, assegura’t que tothom que coneguis en aquella ciutat on presentaràs està assabentat de la teva presentació i amb molta antelació.
7. Tria bé els llocs on vas.
Ja tens clar que has d’anar a pocs llocs, però quins? El més important és començar per aquell lloc on viuen la major part dels teus amics i familiars, que en el meu cas és Tortosa, i després anar allà on creus que tindràs també un bon gruix de gent interessada, que, no ho oblidis, segurament aniran més pel fet que et coneixen que pel mateix contingut del llibre.
Si vols arriscar i anar a llocs on coneixes poca gent, ves llavors a aquelles llibreries especialitzades en el gènere concret del teu llibre. En el meu cas he visitat tantes llibreries de viatges com m’ha estat possible. Però fins i tot en aquest cas assegura’t que allà on vas hi haurà almenys una persona que et coneix i que vindrà de públic!
8. No et faràs ric (probablement), per tant sigues generós amb el públic.
En el gènere de no ficció, i sent algú sense un nom mediàtic treballat al darrera, a no ser que el teu llibre respongui a una problemàtica estil “Com evitar quedar-se calb sense gastar-se diners?”, segurament el volum de llibres que vendràs serà molt limitat.
I si tenim present els baixos marges que reben els escriptors per cada llibre venut llavors en conclusió traiem que difícilment et faràs ric.
Per tant, si fas un llibre, que sigui per altres motius, com per exemple, generar currículum, però oblida’t dels ingressos, si venen benvinguts seran.
Per tot això, sàpigues ser agraït amb tota la gent que ve a les teues presentacions, portar cava o un termo de cafè o de té si els teus seguidors són abstemis, no només serà benvingut, sinó que donarà peu a què molts es quedin una estona després de la teva presentació i així compartir visions amb tots ells de forma més personalitzada.
9. Busca presentadors.
Anar acompanyat, allà on vagis, d’un presentador local fa una gran diferència. T’ajudarà a trencar el gel de la conversa amb el públic i pel fet de ser d’aquella ciutat o poble on vas et portarà públic local.
Si vas sol a fer una presentació veuràs ràpidament la diferència amb aquest aspecte.
Sigues especialment generós amb ells. Prova de presentar tu un llibre (jo ho he fet), i veuràs que no és tan fàcil.
10. Parla amb la premsa
Encara que l’editorial t’hagi aconseguit entrevistes amb la premsa és possible que no conegui periodistes a totes les ciutats on vas a presentar el teu llibre. En aquest cas hauràs de fer tu els contactes amb la premsa local.
Prepara una nota de premsa breu amb un títol i subtítol que atreguin l’atenció, i no escriguis més d’una plana.
I sempre que puguis remarca quin interès específic té el teu llibre per al públic de la ciutat o territori on vas a presentar.
Segurament la nota o l’entrevista no es publicaran abans de la presentació, però t’ajudarà a promocionar el llibre i mantenir l’interès viu durant més temps del previst inicialment.
Bonus point: Activa’t a les xarxes socials.
Les xarxes socials seran les vostres aliades si no sou escriptors coneguts.
No us explicaré aquí com usar-les de forma eficient, ja que amb l’arribada de l’Elon Musk a Twitter ja veieu com aquest és un món canviant, però sí que us aconsello que estigueu a tantes xarxes socials com us sigui possible.
Els amics i familiars que estan a Instagram segurament no són els mateixos que teniu a Facebook, i estar a Twitter dona molta visibilitat encara al món mediàtic. O sigui que aneu pensant en treure la pols als perfils o fer-vos-en de nous.
Conclusió
Un llibre dona molta feina, i per tant és important estar segur que el podràs publicar i, no menys important, que tanta gent com sigui possible el llegirà després. Espero que els meus consells serveixin d’inspiració a futurs escriptors, no us desanimeu malgrat tot, és una experiència molt enriquidora.
Annex 1 – Presentacions i fires literàries
23 de setembre de 2022. Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, presentat per l’Oriol Gracià. Llibres de La 2 de Viladrich.
30 de setembre de 2022. L’Agrícol de Vilafranca del Penedès, convidat per Òmnium Cultural Alt Penedès, presentat per l’Aleida Bertran. Llibres de l’Odissea.
1 d’octubre de 2022. Ajuntament de Campredó, presentat per l’Emigdi Subirats. Llibres de l’Estanc Mercè Machí.
6 d’octubre de 2022. Llibreria Altaïr de Barcelona, presentat pel Llibert Ferri.
13 d’octubre de 2022. Centre Cívic Barri Vell de Girona, presentat pel Josep Maria Iglesias. Llibres de la llibreria Ulyssus.
20 d’octubre de 2022. Muntanya de llibres a Vic.
22 d’octubre de 2022. XVII jornades de lletres ebrenques a la biblioteca d’Amposta. Llibres de l’Espai Guaix.
26 d’octubre de 2022. Centre cultural de l’ajuntament de Cambrils, presentat pel Lluís Rovira. Llibres de Carlin.
29 d’octubre de 2022. Llibreria Bassa de Móra d’Ebre, presentat per l’Andreu Carranza.
18 de novembre de 2022. Espai Guaix d’Amposta, presentat per l’Alba Sancho.
22 de novembre de 2022. Llibreria la Capona de Tarragona, presentat per la Helle Kettner.
25 de novembre de 2022. Llibreria la Trenca d’Andorra la Vella, presentat per l’Yvan Lara.
4 de desembre de 2022. Fira d’editors independents Indilletres a la Bisbal d’Empordà.
10 de desembre de 2022. Llibreria La Viatgeria en el marc del primer aniversari de Calonge Poble de Llibres.
Annex 2 – Premsa
Article en anglès
What I saw walking the Baltic Way 30 years on. Deep Baltic. 29 de juny de 2022.
Article en lituà
Baltijos kelią pėsčiomis įveikęs ir knygą apie jį parašęs katalonas: jūsų istorija turėtų būti žinoma plačiau – LRT (Radio Televisió Pública de Lituània). 4 de desembre de 2022
Entrevista en castellà
Jordi Arrufat: “Las independencias de los países bálticos no fueron fáciles, podían haber terminado como Praga en 1968” – Público. 25 d’octubre de 2022.
Articles i entrevistes en català.
Jordi Arrufat: «Una lliçó dels països bàltics és que van decidir anar a per totes». Nació digital. 10 de setembre de 2022
Jordi Arrufat: “La Via Bàltica és una metàfora”. Surtdecasa. 21 de setembre de 2022.
Jordi Arrufat ens presenta l’assaig “La via bàltica”. Més 324. 22 de setembre de 2022.
Campredó celebra els 5 anys de l’1 d’Octubre amb la presentació del llibre “La Via Bàltica”. Imagina Ràdio. 27 de setembre de 2022
Conferència i presentació del llibre La Via Bàltica de Jordi Arrufat. Eix Diari. 30 de setembre de 2022.
Jordi Arrufat · “La independència no s’aconseguix, només, donant-se les mans”. Setmanari l’Ebre. 30 de setembre de 2022.
«En cap moment vull comparar Catalunya amb els països bàltics». Diari de Girona. 4 d’octubre de 2022.
Campredó commemora l’1 d’octubre amb la presentació del llibre ‘La Via Bàltica’. Ebre Digital. 6 d’octubre de 2022.
“Els bàltics van voler anar a per totes, fos com fos”. El Temps. 6 d’octubre de 2022.
La Via Bàltica, el llibre que ens acosta al procés d’independència de Lituània, Letònia i Estònia. Òmnium Cultural Alt Penedès. 14 d’octubre de 2022.
“Les independències dels països bàltics no van ser tan fàcils, podien haver acabat com a Praga el 1968”. Diari Públic. 25 d’octubre de 2022.
Jordi Arrufat: “La Via Bàltica i la Via Catalana tenen en comú que van donar visibilitat al desig d’independència”. Radio Cambrils. 26 d’octubre de 2022.
La Via Bàltica, de Jordi Arrufat, un llibre de viatges que acosta els països bàltics a Catalunya. Revista Cambrils. 27 d’octubre de 2022.
“L’amenaça russa ha despertat l’esperit de la Via Bàltica”. La República. 11 de novembre de 2022.
Jordi Arrufat: “Quan feien la Via Bàltica no hi havia full de ruta, no sabien com acabaria”. El 9 nou. 6 de desembre de 2022.
El tortosí Jordi Arrufat recorda la ‘Via Bàltica’ d’Estònia, Letònia i Lituània. Canal 21 Ebre. 9 de desembre de 2022.
Jordi Arrufat Agramunt 